· Per què empre el vi?
La cosa començà quan
Marc Freitag
em regalà un llibre abans d'anar-se'n de Heidelberg. Com
a dedicatòria, escrigué:
"Cher Pau,
C'est avec un immense plaisir que je t'offre cette oeuvre majeure de la
littérature anglophone... Comme dans la vie, il y a de la
romance (la commande ":%s" m'a fait pleurer), de la violence (":q!" est
insoutenable) et du suspens...
Bien du plaisir!
Marc
(Heidelberg, 29 Septembre 2004)
Rebí el llibre perquè Marc no l'utilitzava per a res
(feeble emacs user!). Quan comencí a fer les primeres coses em
vaig veure completament desorientat... Prems una tecla i PUM! tot
s'esborra, o vols baixar de línia i abaixes (aparentment) quatre
alhora però en començar a entendre com funcionava
gràcies al vimtutor (els primers passets del merdufai).
La cosa és que m'engaxà de tal manera que m'he tornat un maníac del vi. Els fitxers LaTeX,
programes en qualsevol llengua, fitxers de donades... TOT m'ho faig amb
el vi, perquè és molt ràpid, estable, resulta molt
fàcil fer canvis que amb d'altres editors prendrien molt de
temps...
Per exemple aquestes pàgines html, les he fet emprant nomé el vi,
cosa que
posa un poc nerviós al Marc perquè,
encara que no ho vulga reconèixer,
es muir d'enveja i es penedeix d'ésser un esclau del xemacs.
Ara diu que hauria d'haver-se quedat amb el llibre i que el regal va ser una
mala idea
Cal dir que no use el vi, sinó un clònic seu, el
vim.
Per facilitar-vos la vida i,
també, perquè vull tenir una còpia de seguretat,
· Heus ací el meu fitxer .vimrc
· I el directori .vim
· De premi: Com havia promès, heus ací VIgor
(mireu les captures de pantalla!)
